Les empreses d'IA compren i destrueixen llibres

Anthropic 451

Article d'opinió de Josep M. Ganyet que cita la investigació com a punt de partida.

La misteriosa empresa que compra llibres vells per entrenar la IA i els destrueix

Reportatge de Pol Pareja. Cita Xavier Vinaixa com a «expert en IA» i «una de les persones que han estirat del fil del cas».

Zoom Books compra i destrueix milers de llibres antics per entrenar algorismes d'IA

Peça de la secció Digital & IA del diari madrileny Demócrata, especialitzat en política i influència institucional, publicada també a les seves edicions en català i en anglès. Cita Xavier Vinaixa com a «expert en IA» per explicar el «data wall»: «Quan el coneixement gratuït d'Internet es va esgotar, les empreses van buscar llibres rars i marginals per continuar alimentant els seus models, cosa que va desencadenar demandes milionàries per violació de drets d'autor». Recull Marçal Font i la Llibreria Fènix («Em poden arribar set comandes seguides del mateix comprador amb un minut de diferència»), Miguel Ángel Ortega (UNILIBER) i Carlos Hernández (llibreria Mautalos, Madrid), el patró replicat a Alemanya, els EUA, Nova Zelanda i Austràlia, i el projecte d'Anthropic revelat pel Washington Post. Hi apunta que Zoom Books va eliminar de la seva web les publicacions que explicaven la destrucció de llibres per entrenar IA, tot i que en queden registres interns. L'empresa va desmentir després públicament les acusacions de Demócrata; l'article ja no és accessible al web del diari i només se'n conserva la còpia arxivada. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós».

Pa per avui i fam per demà: l'avís d'un llibreter sobre el pla de la IA

Cobertura de ràdio nacional. Xavier Vinaixa apareix citat al segment d'àudio.

Sospitoses compres de llibres de vell per entrenar intel·ligències artificials

Reportatge a «Tot es mou» (TV3) amb Marçal Font (Llibreria Fènix) i Xavier Vinaixa (Sorensen) explicant la investigació en plató.

El sector del llibre antic alerta de la compra massiva d'exemplars per entrenar models d'IA

Reportatge que recull l'alerta d'UNILIBER (associació del llibre antic). Cita Xavier Vinaixa com a «expert en IA que ha investigat el cas» pel concepte de «data wall».

Comprar llibres vells per entrenar una IA i destruir-los: alerta dels llibreters per comandes sospitoses

Reportatge de Toni Noguera Martínez a 3CatInfo. Cita Xavi Vinaixa (Sorensen.AI) sobre el «data wall»: «S'estima que ja hem arribat al topall de les dades digitalitzades que tenim per entrenar». El reel del reportatge s'ha fet viral i supera les 812.000 visualitzacions.

La cursa per entrenar la IA amenaça de destruir milers de llibres antics

Repercussió a l'Amèrica Llatina. Cita Xavier Vinaixa com a especialista en IA pel concepte de «data wall».

Una empresa canadenca compra llibres en català per entrenar la IA i després els destrueix

Repercussió a Mèxic (secció «Proyecto 84» d'Estadored.mx) que recull la investigació d'elDiario.es sobre la compra i destrucció de llibres per entrenar la IA. Detalla el cas de Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona), l'empresa canadenca Zoom Books, el «Project Panama» d'Anthropic i el concepte del «data wall».

Intel·ligència artificial: el nou extractivisme digital

Article d'opinió de Francesc-Xavier Soria Jofra al diari de Córdoba (Argentina). Cita extensament la investigació de Xavier Vinaixa i Marçal Font i en reprodueix el fragment de «la fase de Venècia».

La misteriosa empresa que compra llibres vells per entrenar la IA i els destrueix: «És un espoli literari»

L'Instituto Argentino para el Desarrollo Económico (IADE / Realidad Económica) reprodueix el reportatge de Pol Pareja (elDiarioAR). Cita Xavier Vinaixa com a «expert en IA» i Marçal Font.

«Espoli literari»: els llibreters denuncien la destrucció de llibres per entrenar IAs

Peça del Telenotícies (TV3) sobre la denúncia dels llibreters per la destrucció de llibres per entrenar IAs; recull el cas destapat per la investigació i reclama la intervenció del Ministeri de Cultura per protegir el patrimoni literari.

De l'estant de la llibreria a alimentar l'algorisme: la polèmica compra de llibres antics per entrenar IA

Reportatge a la secció de Cultura d'Informativos Telecinco. Cita Xavier Vinaixa, director tècnic de Sorensen.IA: «De molts llibres ja en tenen la informació, però no el permís legal per entrenar-hi; només els cal la factura». Recull també Miguel Ángel Ortega (UNILIBER) i Marçal Font (UB).

Crit d'alerta dels llibreters: empreses dels Estats Units compren llibres antics per entrenar la IA i destruir-los

Tertúlia a «Les coses grans» de Ràdio i Televisió d'Andorra amb Marçal Font (Llibreria Fénix), Toni Noguera (3Cat) i Oliver Vergés (Associació d'Editors d'Andorra). Tot i no participar-hi, Xavier Vinaixa hi és citat diverses vegades com a autor de la investigació que va destapar el cas.

Destruir llibres per millorar la IA?

Reel divulgatiu del compte mexicà Ruido en la Red (guió de Yunava) sobre la compra i destrucció de llibres per entrenar la IA. Xavier Vinaixa hi apareix parlant com a expert en IA i explicant el cas destapat per la investigació.

Llibreters catalans, inquiets per misterioses comandes amb destinació als Estats Units

Reportatge de Suzanne Shojaei a «L'info du Sud» d'ICI Roussillon (xarxa pública francesa). Recull la inquietud dels llibreters de vell catalans per comandes sospitoses amb destinació als Estats Units i cita Xavier Vinaixa: «aquests llibres probablement s'han comprat per entrenar la intel·ligència artificial».

La llibreria Fènix de Badalona ha rebut diferents comandes de llibres sospitoses d'una empresa canadenca

Reportatge d'Enric Garcia Torrell al mitjà públic de Badalona sobre el cas a la Llibreria Fènix. Cita Xavi Vinaixa, director tècnic de Sorensen.AI, que adverteix que «l'autèntic perill serà quan les empreses privades vulguin digitalitzar llibres poc protegits» i aquesta informació desaparegui de les bases de dades accessibles.

Destruir llibres per entrenar intel·ligències artificials

Reportatge de Lara Gómez Ruiz a la secció de Cultura de La Vanguardia. Cita extensament Xavier Vinaixa, director tècnic de Sorensen.ai, i el llibreter Marçal Font (Llibreria Fènix) per la investigació publicada a Substack. Recull la proposta de Vinaixa de «cobrar a aquestes empreses per les dades i quedar-nos amb el patrimoni» i presenta el projecte Cedulari.cat.

Destruir llibres: un entrenament per a les intel·ligències artificials

Repercussió al mitjà canadenc en francès LesNews. Recull àmpliament la investigació amb Marçal Font («el veritable repte no és la compra de llibres, sinó el tsunami que ve; el patrimoni està en perill») i Xavier Vinaixa, amb la proposta de «facturar a aquestes empreses per les dades tot preservant el nostre patrimoni» i de crear un consorci i una base de dades per protegir el patrimoni cultural. Apunta a Zoom Books i al «Projecte Panamà» d'Anthropic.

Com es destrueixen llibres per entrenar la IA?

Conversa al «Cafè d'idees» de RTVE amb Gemma Nierga. Xavier Vinaixa, director tècnic de Sorensen.ai, i el llibreter Marçal Font (Llibreria Fènix) detallen com algunes empreses compren llibres, entrenen la IA i els destrueixen («Han arribat a un topall, ja no hi ha més dades») i reivindiquen la sobirania europea davant la compra massiva de llibres per alimentar la IA.

Catalunya: els llibreters reben comandes ben estranyes de llibres rars

Reportatge de Nicolas Gary al mitjà francès de referència del món del llibre. Recull l'alerta de Marçal Font (Llibreria Fènix) i l'anàlisi de les comandes sospitoses publicada amb Xavier Vinaixa, director tècnic de Sorensen.ai, i apunta cap a l'empresa canadenca Zoom Books.

Empreses d'IA compren, digitalitzen i després destrueixen llibres antics

Reportatge de la radiotelevisió pública suïssa (original de Sven Ahnert per a la SRF, adaptació francesa de Julien Furrer) que continua les investigacions d'El Diario i del diari berlinès TAZ. Cita Xavier Vinaixa, «expert en intel·ligència artificial», pel concepte del «mur de dades» («data wall») i la cursa de les empreses cap als llibres antics quan el coneixement en accés obert es va exhaurir. Apunta a l'empresa canadenca Zoom Books.

Llibres antics enviats a Amèrica serien destruïts després d'haver entrenat IAs

Síntesi del setmanari francès Courrier international, que recull les investigacions de la RTS suïssa, d'El Diario (Pol Pareja) i del diari alemany TAZ sobre la compra i destrucció massiva de llibres per entrenar IA. Parteix del cas destapat per la investigació i cita Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona), apuntant cap a l'empresa canadenca Zoom Books.

A Espanya, llibreters de vell espoliats per la IA

Reportatge de Corine Chabaud al setmanari francès La Vie (Groupe Le Monde). Cita tant Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona) com Xavier Vinaixa, «informàtic especialista en IA», que sospiten que Anthropic compra llibres de vell —a través de l'intermediari canadenc Zoom Books— per entrenar Claude i evitar-ne l'«estancament cognitiu». Recorda el «projecte Panamà» revelat pel Washington Post.

Llibres digitalitzats i després destruïts per empreses especialitzades en IA

Revista de premsa internacional de Catherine Duthu a France Culture (Radio France). Recull la investigació de la RTS suïssa —detectada per Courrier international—, d'El Diario (Pol Pareja) i del diari berlinès TAZ sobre la compra i destrucció massiva de llibres per entrenar la IA. Cita Marçal Font, llibreter de vell de Badalona, que hi denuncia una «forma de pillatge literari», i apunta a l'empresa canadenca Zoom Books i al «Panama Project» d'Anthropic revelat pel Washington Post.

La rebel·lió de la Luz, la llibretera que es nega a vendre llibres a les IA americanes per salvar-los de la trituradora

Crònica de llarg format de Ferrán Barber a El Mundo. Parteix de la investigació de Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona) i Xavier Vinaixa Roselló per explicar la compra automatitzada massiva de llibres de vell a llibreries espanyoles per alimentar la IA. Recull el «projecte Panamà» d'Anthropic, els noms de Zoom Books i PrepFort USA, i l'advertència de Font i Vinaixa sobre la fase crítica que ve: quan els bots persegueixin la «intrahistòria» impresa no inventariada a l'ISBN («Acabarem pagant a una empresa de Silicon Valley perquè ens digui què deia el nostre besavi»).

De les llibreries de vell a l'«escorxador de dades»: milions de llibres han estat pastura per als robots

Primera cobertura en turc del cas, publicada a la secció Món del diari digital Odatv (Istanbul) i signada per la redacció, amb titular i enquadrament propis a partir de la síntesi de Courrier international. Cita Xavier Vinaixa com a «expert en intel·ligència artificial» per explicar el «mur de dades» (veri duvarı) al qual s'enfronten les tecnològiques per l'esgotament del contingut lliurement accessible a internet. Recull Marçal Font, llibreter de Badalona, que va detectar com una empresa canadenca comprava sistemàticament llibres en català gairebé introbables amb comandes separades per un minut, i el llibreter alemany Michael Ströter, que sospitava de Zoom Books per les comandes nocturnes de llibres especialitzats en alemany, castellà i búlgar. Explica el «Project Panama» d'Anthropic —centenars de milers de llibres, prop de dos milions segons algunes estimacions, desenquadernats, escanejats i després destruïts— i la doctrina del «fair use» que exigeix posseir l'exemplar físic i destruir-lo després d'escanejar-lo. Zoom Books hi nega haver digitalitzat o destruït cap llibre.

Quan el coneixement d'internet ja no és suficient: la IA posa l'ull a les llibreries de segona mà

Reportatge de Susana Pérez Soler a la secció de Tecnologia d'El País. Reconstrueix l'origen de la investigació: les comandes anòmales a la Llibreria Fènix de Badalona i la trucada de Marçal Font al seu amic Xavier Vinaixa, «investigador i director tècnic d'una empresa tecnològica», per estirar el fil fins a ZoomBooks, PrepFort (Illinois) i el «Project Panama» d'Anthropic. Vinaixa hi explica per què el guillotinat destructiu és més ràpid i barat que l'escaneig conservatiu i per què les IA necessiten ara dades més diverses i ben escrites davant l'esgotament del text públic de qualitat. Amb Antonio Ortiz sobre el model collapse i Patrícia Ventura sobre la privatització del coneixement.

Compren llibres usats per entrenar la IA

Cobertura mexicana a la secció «Código Ciudadano», amb dateline a Barcelona. Recull la investigació de Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona) i «l'investigador i director tècnic Xavi Vinaixa» sobre les comandes anòmales que van destapar l'escaneig destructiu de llibres de vell. Cita ZoomBooks, PrepFort i el «Project Panama» d'Anthropic, i s'orienta al debat sobre drets d'autor i la concentració del coneixement humà en repositoris privats.

Quan el coneixement d'internet ja no és suficient, la IA apunta a les llibreries de llibres usats

Traducció al portuguès del reportatge de Susana Pérez Soler (El País) publicada per l'Instituto Humanitas Unisinos, centre de pensament de la Universidade do Vale do Rio dos Sinos (São Leopoldo, Brasil). Presenta Xavi Vinaixa com a investigador i director tècnic d'una empresa tecnològica, i recull les seves explicacions sobre el guillotinat destructiu i l'esgotament del text públic de qualitat, amb ZoomBooks, PrepFort i el «Projecte Panamà» d'Anthropic.

Per què milions de llibres usats estan «desapareixent» i què hi tenen a veure les empreses d'IA?

Reportatge de María José Chitiva Londoño a la secció Tendències d'El Colombiano (Medellín), amb enquadrament i titular propis a partir de les investigacions d'El País i The Washington Post. Explica com Marçal Font (Llibreria Fènix) va detectar la comanda anòmala — «Me compraron cuatro libros por 35 euros, con unos gastos de envío de 67 euros… No tenía ningún sentido» — i com ho va posar en comú amb el seu amic Xavi Vinaixa, director d'una empresa tecnològica, abans d'estirar el fil amb altres llibreters europeus per un fòrum d'internet. Recull ZoomBooks, l'intermediari PrepFort (Illinois) i el «Projecte Panamà» d'Anthropic, i tanca amb la tesi que l'objectiu no és democratitzar el coneixement sinó processar-lo i llençar els llibres a les escombraries.

Les empreses d'IA compren tones de llibres vells perquè estan lliures d'IA Slop. Després els destrueixen

Reportatge de John Tones a Xataka. Enquadra el cas al voltant del text humà «lliure d'IA slop» com a recurs escàs: cita Xavier Vinaixa, «investigador que va ajudar a destapar el cas», i l'analista Antonio Ortiz coincidint que la indústria necessita cada cop més text humà no contaminat per IA per evitar el model collapse. Apunta a la compra de llibres descatalogats per Anthropic a través d'intermediaris com ZoomBooks i ISBNdb i la seva destrucció posterior, arran de la sentència de 2025 que exigeix destruir els exemplars per acollir-se al «fair use».

Els llibres de segona mà, el nou objectiu de la IA: un llibreter revela com opera l'esquema per digitalitzar textos

Reportatge de Lilith Jaime a la secció de Tecnologia de Milenio (Mèxic), amb titular i enquadrament propis a partir de la investigació d'El País. Explica com Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona) va detectar el patró de comandes anòmales i el va estirar amb «l'especialista tecnològic Xavi Vinaixa» fins a ZoomBooks (Canadà) i el centre logístic PrepFort (Illinois), amb la cadena d'intermediaris que amaga el destinatari final. Recull el «Project Panama» d'Anthropic revelat pel Washington Post, l'escaneig destructiu i l'argument del contingut humà no contaminat com a antídot al model collapse, i tanca amb la privatització del coneixement en bases de dades corporatives.

La IA compra, escaneja i destrueix llibres usats per entrenar models

Reportatge de Juan Fernández a la secció de Tecnologia de Qué.es, amb redacció i enquadrament propis. Recull el testimoni de Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona) sobre les comandes automatitzades d'una empresa canadenca que arribaven cada minut, i el situa en el circuit global de llibreters de Barcelona, Alemanya, els EUA i Nova Zelanda. Explica per què els llibres impresos abans del 2022 són text humà «lliure d'IA slop», per què la sentència del jutge Alsup (juny 2025) empeny a destruir l'exemplar físic per emparar-se en el «fair use», i cita ZoomBooks, ISBNdb, el «Project Panama» d'Anthropic, Miguel Ángel Ortega (UNILIBER) i Patrícia Ventura. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós»; en aquesta peça la veu citada és la de Font i Espí.

D'una llibreria de Badalona a una trituradora de Silicon Valley: l'inquietant viatge dels llibres de segona mà que serveixen per entrenar intel·ligències artificials

Reportatge de David Morán a la secció d'Oci i Cultura d'El Periódico, amb vídeo propi («Els llibreters alerten de les compres massives per alimentar models d'IA»). Marçal Font (Llibreria Fènix, Badalona) hi detalla el patró de comandes de ZoomBooks cap a un centre logístic prop de l'aeroport de Chicago, la digitalització destructiva («arrencar el llom per escanejar com més ràpid millor») i el «Projecte Panamà» d'Anthropic revelat pel Washington Post. El text situa la proposta de sobirania de dades «després d'estudiar a fons el cas amb l'especialista en IA Xavier Vinaixa»: no cobrar pels llibres sinó pel seu contingut, generant paquets de dades de qualitat i venent-ne llicències.

La IA està comprant llibres vells i potser els lectors no els tornaran a veure mai

Primera recollida del cas en anglès, signada per Elli Freeman al Euro Weekly News —el diari en anglès de més difusió a Espanya, amb prop de mig milió de lectors impresos setmanals— a partir de la investigació d'El País. Recull Marçal Font i la Llibreria Fènix de Badalona i el detall que va encendre l'alarma: quatre llibres venuts per 35 euros amb 67 euros de ports, i una segona comanda pocs moments després amb el mateix patró, sempre sobre títols especialitzats de rotació lenta. Explica el circuit de ZoomBooks (Canadà) cap a operadors logístics dels EUA amb el destinatari final desconegut, la sentència federal de juny del 2025 sobre Anthropic i el «fair use», i el règim espanyol de mineria de textos i dades amb reserva de drets. L'enquadrament propi és el lector anglòfon: les botigues solidàries, les parades de mercat i les llibreries independents del Regne Unit i d'Espanya on dormen les històries locals, els manuals tècnics i els receptaris comarcals que ningú no reeditarà, amb l'argument que un llibre escanejat i destruït sobreviu dins d'un sistema privat però deixa de poder-se consultar, girar de pàgina o contrastar. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós»; en aquesta peça la veu citada és la de Font i Espí.

Barbàrie cultural: com les empreses d'IA estan destruint els llibres del món

Primera cobertura del cas en un diari nacional britànic i primer reportatge en anglès amb reporterisme propi —entrevistes a Haarlem i a Badalona, no una recollida d'altres mitjans—, signat per Chris Stokel-Walker a The Telegraph. Marçal Font i Espí hi apareix com a llibreter de vell de Badalona i professor de literatura de la Universitat de Barcelona, i és la veu que explica el «mur de dades» (data wall): a mesura que la web s'omple d'«slop» generat per IA, els desenvolupadors es queden sense text humà fresc. Font i Espí hi detalla les ràfegues de comandes anòmales amb ports superiors al valor dels llibres, confirma el mateix patró a Alemanya, França, Espanya i Nova Zelanda, adverteix del perill quan el que es compra és l'últim exemplar accessible d'una obra obscura i fixa la posició: «No estic en contra de la IA. Entenc que els llibres i el coneixement antic s'han de traspassar a formats nous», però cal «digitalitzar-ho correctament, no destruir el document original». El reportatge s'obre amb l'anticuari Pieter de Vries (Haarlem), que va rebre un llistat d'unes 3.000 obres d'una tal «Nataly» de l'empresa 2077AI i el va prendre per una estafa, i reconstrueix el fitxatge de Tom Turvey per Anthropic el febrer del 2024 amb l'encàrrec d'aconseguir «tots els llibres del món». Recull la revelació d'ISBNdb per part de 404 Media («el problema d'imatge és real»), la sentència californiana que converteix la destrucció en un avantatge legal, Ed Newton-Rex (Fairly Trained), el professor James Grimmelmann (Cornell) i el missatge d'Elon Musk demanant a l'equip d'IA de SpaceX que escanegi els llibres rars sense guillotinar-los. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós»; en aquesta peça la veu citada és la de Font i Espí.

Per què destrueixen milions de llibres? Reescriuran el passat i un jutge ja ho ha autoritzat

Vídeo assaig de vint-i-dos minuts del divulgador d'economia digital Marc Vidal al seu canal de YouTube (1,19 milions de subscriptors; més de 285.000 visualitzacions la primera setmana). Atribueix explícitament l'origen del cas: «El patró el van destapar a Europa el llibreter Marçal Font, de la llibreria Fènix de Badalona, i l'investigador Xavier Vinaixa, mesos abans que la història esclatés als Estats Units». Reconstrueix el circuit —comandes automatitzades de descatalogats, ports que dupliquen el preu del llibre, cortadora hidràulica, escàner de producció i paper convertit en pasta— i el converteix en un argument econòmic: per què el paper imprès abans del 2022 s'ha tornat la matèria primera més cotitzada de la indústria tecnològica, què són el mur de dades i el col·lapse del model, i com Zoom Books i ISBNdb operen en un mercat regit per acords de confidencialitat. El nucli jurídic és la lectura literal de l'ordre del jutge William Alsup a Bartz contra Anthropic: destruir un llibre comprat surt de franc mentre piratejar-lo acaba en un acord de 1.500 milions de dòlars —aprovat definitivament el juliol del 2026, amb 3.100 dòlars per obra i 440.490 reclamacions—, un incentiu perfectament invertit. Tanca traçant la línia entre Google Books i el «projecte Panamà» i enllaçant-ho amb el seu vídeo previ sobre el 38 % d'internet esborrat. La descripció enllaça les fonts primàries: l'ordre d'Alsup en PDF, l'Authors Guild, Locus, JURIST, el Washington Post i 404 Media.

Indignació mentre la fam de dades de la IA destrueix llibres rars

Reelaboració signada per Kenneth Glad a Dagens.com, l'edició internacional en anglès del grup danès Mediegruppen Denmark, a partir de The Telegraph i 404 Media. Cita Marçal Font i Espí —«llibreter de vell prop de Barcelona i professor de literatura a la Universitat de Barcelona»— per fixar la posició que la digitalització és necessària però no a costa del document original. Hi aporta un angle propi: el llibre físic com a artefacte que conserva allò que l'escaneig de text no captura —anotacions manuscrites, papers inserits, reparacions, enquadernacions singulars i marques d'impressió que expliquen com es va produir, posseir i llegir un exemplar— i la proposta de contrastar els títols amb els catàlegs de biblioteca abans de guillotinar-los. Manté la cautela que no consta que totes les comandes anòmales detectades pels llibreters anessin destinades a l'escaneig destructiu. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós»; en aquesta peça la veu citada és la de Font i Espí.

Empreses d'intel·ligència artificial compren i destrueixen milions de llibres antics i edicions úniques

Reelaboració en castellà de la redacció d'ARTEINFORMADO —revista del sector de l'art amb seu a Madrid i Barcelona, «espai iberoamericà de l'art», amb activitat subvencionada pel Ministeri de Cultura i Esport— a partir de The Telegraph i 404 Media. Cita Marçal Font i Espí com el llibreter que assenyala que les empreses d'IA han arribat a un «mur de dades» i necessiten material humà per entrenar els models perquè internet està saturada de contingut generat per IA, i ho lliga a la teoria de l'internet mort i als comptes bot que ja superen els humans. Recull Pieter de Vries (Haarlem) i la llista d'uns tres mil títols de 2077AI, el servei ISBNdb que permet demanar fins a un milió de llibres alhora («el problema de la imatge pública és real»), la doctrina de l'«ús transformatiu» avalada pel jutge de Califòrnia, i les reaccions d'Elon Musk, Ed Newton-Rex (Fairly Trained) i Matan Grinberg (Factory AI). L'angle propi és patrimonial: si els últims exemplars físics són substituïts per versions digitals, el món no només digitalitza la seva història sinó que entrega l'últim registre independent que en tenia, i el passat existeix només com a dades editables, filtrables o esborrables. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós»; en aquesta peça la veu citada és la de Font i Espí.

L'oligarquia digital contra els llibres

Columna d'Eric Calcagno a la secció «Escenario global» del diari cooperatiu argentí Tiempo Argentino, amb el subtítol «L'“entrenament” de les IA de cada corporació és una cursa per veure qui arriba abans a la Borsa». Explica l'escaneig destructiu —compra industrial de llibres, premsa hidràulica i digitalització— i atribueix la troballa a «Marçal Font i Espí, professor universitari i poeta que a més és llibreter a Badalona», que va detectar comandes inusuals de llibres catalans i, amb Xavier Vinaixa, «especialista en IA», en va reconstruir l'abast mundial; remet a xaviviro.com com a font. Situa el mateix patró entre llibreters de Suïssa, Holanda i Alemanya, esmenta Anthropic, Meta, Google i OpenAI, i recull la xifra de 1.500 milions de dòlars del litigi d'autors i editors contra Anthropic (Bartz v. Anthropic PBC, via CourtListener i el Washington Post). L'argument propi és polític: equipara la destrucció industrial de llibres a la crema ideològica de llibres i sosté que un futur sense llibres serveix l'interès corporatiu, no el social. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós».

Triturar el passat per alimentar algoritmes: la controvertida croada de la IA per aconseguir dades humanes

Arribada del cas a la premsa xilena: reelaboració de la redacció d'El Ciudadano (Santiago de Xile) publicada a les seccions d'Actualitat, Art i Cultura, Ciència i Tecnologia i Lletres, amb titular, subtítol i enquadrament propis i ARTEINFORMADO acreditat com a font. Presenta «el llibreter espanyol Marçal Font i Espí» advertint que l'escassetat de dades netes a la xarxa ha accelerat una incursió voraç sobre el patrimoni bibliogràfic que encara no ha estat digitalitzat, al costat de l'estupor de Pieter de Vries davant les comandes massives de 2077AI. Explica la premsa hidràulica que cercena el llom en segons abans de l'escaneig industrial, el mur de dades provocat pel contingut sintètic de comptes automatitzats, la convalidació del mètode per un tribunal de Califòrnia sota l'«ús transformatiu» i els encàrrecs de fins a un milió de llibres tramitats per intermediaris com ISBNdb, amb Ed Newton-Rex (Fairly Trained), Matan Grinberg (Factory AI) i Elon Musk. L'argument propi és polític i patrimonial: si el registre en paper desapareix, el testimoni històric queda confinat a servidors privats on la informació pot ser modificada, filtrada o eliminada de manera unilateral, i s'extingeix la possibilitat de contrastar el passat amb fonts independents. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós»; en aquesta peça la veu citada és la de Font i Espí.

Què és el «Projecte Panamà» i com va revelar la destrucció de milers de llibres antics per entrenar la IA

Reportatge de Matías Zibell a BBC News Mundo, el servei en castellà del BBC World Service, amb entrevistes pròpies als dos autors de la investigació. És la primera peça d'un mitjà global que entrevista directament Xavier Vinaixa Roselló, presentat com a «investigador d'intel·ligència artificial i director tècnic de l'empresa tecnològica Sorensen.ai», i reconstrueix l'origen del cas amb la seva veu: la trucada de Marçal Font des de la Llibreria Fènix el 30 d'abril per comandes amb «patrons raros» —mateix client, enviament a l'exterior, tres vegades les despeses d'enviament—, la primera sospita d'estafa i el moment en què, «tirant del fil», troben llibreters amb les mateixes inquietuds a Alemanya i Nova Zelanda. Vinaixa hi explica què és un LLM, els títols que delaten el patró («la història dels embotits catalans, coses que segur que no s'han fet servir encara per entrenar»), la proposta de sobirania de dades —«escanejar nosaltres el nostre patrimoni en la nostra llengua, guardar-lo i llicenciar les dades», conservant el llibre perquè per a la recerca compten la portada i el cosit, no només el contingut— i la tesi del mur de dades: «Crèiem que la IA es quedaria petita quan ja no hi hagués més capacitat de procés. Doncs no, el sostre són les dades». El reportatge situa el cas dins el «Projecte Panamà» revelat pel Washington Post a partir del litigi contra Anthropic —«el nostre esforç per escanejar de forma destructiva tots els llibres del món», «no volem que se sàpiga que hi estem treballant»— i l'acord de 1.500 milions de dòlars, i hi sumen The Telegraph (Pieter de Vries, Haarlem), The Guardian (Delfina Manor, Victòria), Maximiliano Firtman com a autor demandant, el periodista Rodrigo Álvarez (TN) sobre l'escaneig destructiu i Miguel Ángel Ortega, president de l'Associació Professional del Llibre i Col·leccionisme Antics d'Espanya. Tanca amb Font confirmant una nova comanda aquella mateixa setmana: «El Projecte Panamà segueix en marxa».

«Projecte Panamà», destruir llibres antics per alimentar la intel·ligència artificial

Peça de la redacció de Grupo Megamedia al Diario de Yucatán —el degà de la premsa peninsular mexicana, editat a Mérida— publicada a la secció Imagen el mateix dia que el reportatge de la BBC. Sintetitza amb enquadrament propi les cobertures d'Euronews (Craig Saueurs), BBC News Mundo (Matías Zibell), Deutsche Welle, The Telegraph i The Guardian per explicar què és el Projecte Panamà i per què l'entrenament de models necessita llibres anteriors a l'era de la IA. Reconstrueix l'origen del cas: la comanda del 30 d'abril a la Llibreria Fènix de Badalona, Marçal Font —«també professor de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona»— detectant un patró de compra estrany des d'una empresa canadenca, i la consulta al «seu amic Xavier Vinaixa, a qui l'unia la passió per la intel·ligència artificial», que en investigar troba casos idèntics a Alemanya i Nova Zelanda. Hi suma Pieter de Vries (Haarlem), Delfina Manor (Victòria), Maximiliano Firtman com a autor demandant i l'acord de 1.500 milions de dòlars. L'angle propi és llatinoamericà: mentre Silicon Valley crema milions comprant i destruint llibres per escanejar-los, moltes biblioteques públiques i arxius històrics d'Amèrica Llatina es perden per manca de pressupost per conservar-los o digitalitzar-los. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós».

Destrueixen llibres per entrenar IA

Nota de la redacció d'El Norte, el diari de Monterrey del Grupo Reforma, publicada amb data-línia pròpia a la secció Vida i tancada per subscripció. Parteix del reportatge «publicat ahir per Matías Zibell, de BBC News Mundo» i el reescriu per al lector mexicà: la carrera de les empreses d'IA per aconseguir dades ja ha arribat a les llibreries de vell. Explica que el cas va cridar l'atenció de «Marçal Font, propietari de la Llibreria Fènix, a Badalona, Espanya» en rebre comandes inusuals d'una empresa canadenca, i que «Font va consultar Xavier Vinaixa, especialista en intel·ligència artificial, i van descobrir encàrrecs semblants d'altres llibreters». Resumeix el mètode destructiu —tallar els lloms, escàners industrials d'alta velocitat i restes al reciclatge—, els documents judicials del Washington Post («escanejar de forma destructiva tots els llibres del món», «no volem que se sàpiga»), l'acord de 1.500 milions de dòlars, l'advertiment de Miguel Ángel Ortega sobre allò que un exemplar conté i una transcripció no (anotacions, ex-libris, il·lustracions, enquadernació, procedència), i l'alternativa no destructiva que descriu Rodrigo Álvarez (TN). Acredita també The Washington Post, The Guardian, The Telegraph i WIRED, i tanca amb la nova comanda rebuda per Font aquella mateixa setmana: el cas no sembla tancat. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós».

Projecte Panamà: llibres a les escombraries

Reescriptura signada per Renata Rodríguez a NewsMx TV (Mèxic), publicada a les seccions Internacional i Tecnologia amb titular, avantítol («El pla secret de la IA que està destruint llibres antics») i data-línia propis a Badalona. Segueix de prop el reportatge de BBC News Mundo sense acreditar-lo, tot i que sí que remet a The Washington Post, The Guardian i The Telegraph. Explica que el cas va començar a cridar l'atenció de Marçal Font, de la Llibreria Fènix de Badalona, quan a l'abril va rebre comandes d'una empresa canadenca amb un patró estrany —diverses comandes amb pocs minuts de diferència, quantitats inusuals i compradors disposats a pagar despeses d'enviament elevades—, i que davant la sospita d'estafa «va demanar ajuda al seu amic Xavier Vinaixa, investigador especialitzat en intel·ligència artificial», amb qui va descobrir llibreters d'altres països amb comandes idèntiques. Detalla el document judicial del cas contra Anthropic i l'acord de 1.500 milions de dòlars, el contrast entre l'escaneig conservatiu (escàners plans i en forma de V) i el destructiu (tallar el llom, escàners industrials i restes al reciclatge), i recull Miguel Ángel Ortega, president de l'Associació Professional del Llibre i Col·leccionisme Antics d'Espanya, sobre la diferència entre exemplars comuns i escassos i sobre tot allò que una transcripció no conserva: anotacions, il·lustracions, enquadernacions, segells, ex-libris, procedència i característiques d'impressió. Hi apareix la preocupació de Font pel que mai va tenir ISBN —fanzins, publicacions clandestines, materials de moviments socials, literatura contracultural i documents de comunitats minoritàries— i la proposta de Vinaixa que siguin les mateixes institucions i professionals del sector cultural qui digitalitzin les col·leccions i llicenciïn les dades a les empreses d'IA, en comptes de lliurar els llibres perquè siguin destruïts, conservant així el contingut digital i l'exemplar físic. Tanca amb el mur de dades, el risc d'entrenar amb text generat per IA («un resum d'un resum d'un resum») i la nova comanda rebuda per Font: el Projecte Panamà podria seguir en marxa.

Per què ens hauria d'importar que destrueixin llibres per entrenar la IA?

Columna de María Gelpí a «Trinchera Cultural», la seva secció de cultura a El Confidencial, escrita des de la posició poc habitual de clienta de tota la vida de la Llibreria Fènix: bona part de la seva biblioteca de filosofia, teologia i dret ve del local del Carrer del Canonge Baranera de Badalona, i recorda Marçal Font i Espí —avui venedor per internet i professor d'estudis literaris a la UB— ensenyant-li cada dia errates d'edició, dedicatòries, curiositats de tipografia i paper, anotacions de recerca o ex-libris de biblioteques desaparegudes. Reconstrueix el cas: les comandes anòmales del 30 d'abril al 8 de maig de 2026 —manuals tècnics de producció de vi, actes de congressos dels vuitanta, dietaris de la Guerra Civil, material d'expurg de biblioteca pública— amb ports desorbitats, i com «Marçal va estirar del fil amb el seu amic Xavi Vinaixa, investigador obstinat i director tècnic de Sorensen.ai», publicant el resultat en quatre lliuraments a Substack sota el títol «L'espoli silenciós»: una cadena d'intermediaris que digitalitza per encàrrec milions de llibres, previ guillotinat del llom, per alimentar models d'empreses com Anthropic i llençar-ne les restes com a pasta de paper, amb el mateix patró a Alemanya, els EUA, Nova Zelanda i Austràlia. Cita Vinaixa sobre el mur de dades: «sempre ens havia semblat que el sostre era el silici, quan en realitat eren les dades». L'aportació pròpia és l'anàlisi jurídica i patrimonial: la sentència de juny de 2025 condemna Anthropic per descarregar de biblioteques pirata però considera fair use entrenar amb llibres comprats legalment i escanejats, de manera que la destrucció de l'exemplar físic, que abans era simple eficàcia industrial, «es converteix en imperatiu i requisit de bones pràctiques», reduint la materialitat del llibre a suport prescindible. Recull la frase de Font en sortir de gravar el podcast d'IA que ell i Vinaixa han posat en marxa —«el que és important és que es perden les metadades i la traçabilitat»— i el risc que la collita massiva s'endugui tot allò que queda fora de la catalogació: llibre antic, obra òrfena, edicions clandestines, fanzins, còmics i bona part de l'edició contracultural anterior al dipòsit legal i a l'ISBN. Presenta Cedulari.cat com la resposta de Font i Vinaixa —escanejar aquí el patrimoni propi, amb procedència i fonts verificables a la vista, vendre les dades directament i conservar el document vinculat— i tanca amb James Clifford i els ancians tlingit al Portland Art Museum (1989) i amb Foucault sobre l'arxiu com a monopoli del discurs.

Projecte Panamà: la cursa de la intel·ligència artificial que està portant a destruir llibres antics per alimentar els seus models

Reescriptura sense signatura a la secció de Tecnologia de Cadena del Mar (FM 106.5, Maldonado, Uruguai), amb titular i entradeta propis: «Una investigació periodística va posar al descobert una operació destinada a comprar grans quantitats de llibres antics i sotmetre'ls a un procés d'escaneig que pot implicar tallar-ne els lloms i destruir els exemplars». Segona repercussió uruguaiana del cas després de Montevideo Portal. Explica que el fenomen va sortir a la llum quan el llibreter català Marçal Font, propietari de la Llibreria Fènix de Badalona, va començar a rebre comandes inusuals procedents del Canadà —quantitats cridaneres, en períodes molt curts i amb despeses d'enviament sense sentit comercial— i que Font va consultar «Xavier Vinaixa, investigador especialitzat en intel·ligència artificial», amb qui va descobrir llibreters d'Alemanya, Nova Zelanda i altres països amb el mateix patró, fins a connectar les operacions amb el «Projecte Panamà». Contrasta l'escaneig no destructiu amb el destructiu —tallar el llom, separar les pàgines i passar-les per escàners industrials— i argumenta que digitalitzar no és conservar: l'enquadernació, les anotacions dels propietaris, els segells, les il·lustracions, el tipus de paper, la procedència i les marques d'ús són informació que la còpia digital no reté, i que aquestes còpies poden acabar en bases de dades privades fora de l'abast de biblioteques, investigadors i lectors. Dedica un apartat al «perill dels llibres que mai van tenir ISBN» —fanzins, publicacions clandestines, materials polítics, revistes independents, documents de moviments socials i contracultura—, exposa el mur de dades i el risc d'entrenar IA amb text generat per IA («un resum d'un resum d'un altre resum») i tanca amb la nova comanda rebuda per Font: el Projecte Panamà podria no haver acabat. El cas arrenca de la investigació de Marçal Font i Espí i Xavier Vinaixa Roselló, coautors de «L'espoli silenciós».

Emprèn ràpid, mor jove i deixa un cadàver bonic

Segona columna de Josep M. Ganyet a VIA Empresa que recull la investigació, tres mesos després d'«Anthropic 451». Aquí el cas no és l'excusa d'obertura sinó una baula d'un argument més ampli sobre el mur de dades: Ganyet desmunta la llei no escrita de Silicon Valley segons la qual «com més dades i més capacitat computacional, més intel·ligència» —amb els 775.000-800.000 milions de dòlars que els cinc grans hiperescaladors preveuen gastar el 2026, «dues vegades i escaig el PIB de Catalunya»—, recorda l'assaig aleatoritzat de METR (setze programadors experimentats van trigar un 19% més amb IA i van sortir convençuts d'haver anat un 20% més ràpids), les lleis d'escala de Kaplan del 2020, el límit quàntic del silici i el «Deep Learning Is Hitting a Wall» de Gary Marcus. Traça llavors l'escalada de fonts d'entrenament —la internet oberta, els vídeos de YouTube transcrits amb Whisper, les biblioteques pirates d'Anna's Archive i LibGen (81 TB) baixades per Meta— fins a arribar al «Projecte Panamà», «el nom en clau que Anthropic va donar a l'operació», amb el memoràndum destapat pel Washington Post, el fitxatge de Tom Turvey (ex-cap d'aliances de Google Books) i la paradoxa jurídica de la sentència del jutge William Alsup del juny de 2025, que fa de la destrucció de l'exemplar la via més legal alhora que costa a Anthropic 1.500 milions de dòlars pels set milions de llibres pirates. Cita literalment la investigació: «El llibreter de vell Marçal Font Espí, de la llibreria Fènix de Badalona, va rebre aquesta primavera una sèrie de comandes curioses: darrers exemplars de llibres de temàtiques locals catalanes on els costos d'enviament superaven a bastament el preu del producte. Col·legues seus alemanys havien detectat el mateix. En Marçal es va posar a treballar amb l'expert en IA Xavier Vinaixa i, estirant el fil, van veure com la sospita es tornava certesa: la compradora era ZoomBooks, un intermediari canadenc disfressat d'empresa de reciclatge, i els llibres viatjaven a un magatzem als afores de Chicago i d'allà a una empresa que els escanejava destruint-los». Constata que «l'afer ha arribat a tots els mitjans internacionals» i hi afegeix el tuit de Musk prometent que SpaceXAI conservaria els llibres rars —«un bookwashing en tota regla: no diu què és un llibre rar ni promet res per als altres»— i l'AirTag que 404 Media va posar dins d'una comanda de mil exemplars, fins al magatzem d'Amazon a Las Vegas amb el logo de la divisió VGT3: un tiranosaure devorant un llibre. Tanca amb la font següent, les dades de les empreses difuntes: els deu milions de dòlars que Google ha pagat pel «cadàver exquisit» de Spirit Airlines —100 milions de correus, 500 milions de missatges de Teams i 30 milions de línies de codi— i els més de 1.000 milions que, segons The Information, Anthropic preveia gastar en entorns de simulació.

Darrere l'enigma de la destrucció de milions de llibres rars, l'ombra de la intel·ligència artificial

Enquesta d'Arthur Cerf a la secció d'Economia numèrica de Libération, publicada també en paper a l'edició del dijous 3 de setembre de 2026 (pàgina 8, secció Món) amb el títol «La grande broyeuse de livres rares». És la investigació pròpia més àmplia feta per un diari francès sobre el cas: Libération contacta llibreters de mig món i reconstrueix la cadena de comandes. Obre amb Pieter De Vries, llibreter de vell de Haarlem (Països Baixos), que el 15 d'agost rep un correu d'una empresa anomenada 2077AI amb una comanda de 3.001 volums i qualifica el procediment de «barbàrie cultural»; 2077AI no respon al diari. Recull després la llibreria Vignes de París (250 llibres), Becker's Books de Houston (100 llibres en vint-i-quatre hores), Book Haven de Nova Zelanda (70 en una sola comanda) i Marçal Font, de la llibreria Fènix de Badalona, que n'ha rebut entre 200 i 300: «No exactament llibres rars, sinó obres en castellà, en català, trossos d'història local, la biografia d'un desconegut del batalló». Situa gairebé totes les comandes en un mateix comprador, Zoom Books, amb destinació a un magatzem de PrepFort a Wood Dale (Illinois); Reed Pannell (Zoom Books) i Sufyaan Kalota (PrepFort) s'acullen a la confidencialitat amb els clients. Explica que, per anar més enllà, «el llibreter català Marçal Font va recórrer a Xavi Vinaixa, director tècnic d'una empresa d'intel·ligència artificial amb seu a Barcelona», i el cita llargament: l'escepticisme inicial («la meva hipòtesi de partida era banal: un majorista que consolida estocs»), el raonament que trenca aquesta hipòtesi —si algú busca precisament contingut sense interès comercial i indisponible en línia, el valor no és el llibre com a objecte sinó el text com a dada— i la conclusió que algú està construint un corpus d'entrenament a partir del món físic. Detalla el rastreig d'URL i continguts publicats per Zoom Books sobre serveis per a la IA («AI Training Book Archives») i després esborrats, i recull escrupolosament el límit que els mateixos investigadors es posen: mai no han afirmat que Zoom Books treballi per a cap empresa d'IA ni tenen prova de cap relació contractual amb un laboratori. La segona intervenció de Vinaixa articula la tesi de fons de la peça: «Comprar el llibre és millor que piratejar-lo, ho dic clarament. La destrucció del llibre és un altre tema. I el punt crucial és que aquesta destrucció no és tècnicament necessària». Completa el marc amb la sentència Bartz v. Anthropic de juny de 2025 i el memoràndum intern del «projecte Panamà» —«la nostra iniciativa per digitalitzar de manera destructiva tots els llibres del món»—, el fitxatge de Tom Turvey, l'acord de 1.500 milions de dòlars amb autors i editors, el traçador de 404 Media que acaba al magatzem VGT3 d'Amazon a Las Vegas, el tuit d'Elon Musk sobre SpaceXAI, el «mal encarnat» de Michael Burry i el comunicat de la Lliga Internacional de la Llibreria Antiga.